El control del soroll és un tema important a Andorra on el benestar dels ciutadans i la protecció de l'entorn natural són prioritats. Per mantenir un equilibri entre l'activitat econòmica, el descans i la convivència, el país té una normativa específica de control acústic que regula els nivells màxims de soroll permesos i estableix sancions en cas d'incompliment.

En aquest article us expliquem de forma clara i actualitzada quines són les principals lleis, límits horaris i mesures que apliquen al Principat d'Andorra en matèria de contaminació sonora.

Marc legal del control de soroll a Andorra

La regulació del soroll a Andorra es basa en diverses normes i decrets emesos pel Govern d'Andorra. L'objectiu és prevenir i reduir els nivells de contaminació acústica generats per activitats industrials, comercials, de lleure o transport.

Les principals normes són:

• Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls: aquesta llei estableix les bases del control del soroll al país i defineix els conceptes de contaminació sonora, nivells admissibles i competències de les autoritats locals.
• Reglament del control de la contaminació acústica: aprovat a mitjans dels anys noranta i actualitzat diverses vegades, aquest reglament detalla els límits de soroll permesos, els mètodes de mesurament i els procediments de control.
• Decret de modificació i actualització dels annexos acústics: en les seves versions més recents, aquest decret adapta els valors i els procediments a les noves realitats urbanes, al desenvolupament turístic ia l'evolució tecnològica.

Aquestes normes s'apliquen a tot el territori andorrà i cada comú (ajuntament) les pot complementar amb ordenances locals específiques, especialment pel que fa a activitats comercials, terrasses, obres o esdeveniments públics.

Objectiu de la normativa acústica

El propòsit de la normativa de soroll a Andorra és doble. D'una banda, cerca protegir la salut de les persones, ja que lexposició prolongada a sons intensos pot causar estrès, alteracions del son o pèrdua auditiva. D'altra banda, pretén preservar la tranquil·litat ambiental, un element essencial de l'atractiu turístic i de la qualitat de vida al país.

La legislació distingeix entre diferents tipus de soroll: l'ambiental (produït pel trànsit o l'activitat humana en general), l'industrial, l'oci i l'ocasional, com els derivats d'obres o celebracions.

Nivells màxims de soroll permesos

Els límits de soroll permesos varien en funció de la zona i del moment del dia. S'estableixen valors diferents per a entorns industrials, urbans i residencials, tant a exteriors com a interiors.

Valors generals orientatius

• Zones industrials: fins a 65 decibels (dBA) durant el dia i 55 dBA durant la nit.
• Zones urbanes: 55 dBA de dia i 45 dBA de nit.
• Zones residencials i rurals: 50 dBA de dia i 40 dBA de nit.
• Interiors d'habitatges: no han de superar els 35 dBA de dia ni els 30 dBA de nit.

Aquests valors serveixen com a referència general i poden variar lleugerament segons el tipus dactivitat o el municipi. Els nivells es mesuren amb equips homologats, i les inspeccions són responsabilitat dels departaments de medi ambient o dels comuns.

Horaris de soroll i descans

La normativa distingeix entre dues franges horàries principals:

• Horari diürn: de 7.00 a 22.00 hores.
• Horari nocturn: de 22.00 a 7.00 hores.

Durant l'horari nocturn els límits de soroll es redueixen significativament per garantir el descans dels veïns. En aquestes hores està prohibit realitzar activitats que generin un nivell de so superior al permès, com ara obres, ús de maquinària sorollosa, música alta o càrrega i descàrrega de mercaderies.

Excepcions i permisos especials

En alguns casos, es poden autoritzar excepcions temporals, com ara festes patronals, esdeveniments culturals o treballs urgents. Aquests permisos s'han de sol·licitar prèviament al comú corresponent, justificant-ne la necessitat i adoptant mesures per minimitzar les molèsties.

Mesura i control del soroll

El control del soroll a Andorra es duu a terme mitjançant mesures sonomètriques. Els tècnics utilitzen equips calibrats que registren els nivells de pressió sonora en decibels (dBA) en punts concrets i en horaris representatius.

Els controls es poden fer per denúncia veïnal, per inspecció rutinària oa sol·licitud de les autoritats locals. Quan es detecten valors superiors als límits establerts, comença un procediment sancionador.

Infraccions i sancions

Les infraccions en matèria de soroll es poden classificar com a lleus, greus o molt greus, depenent de la intensitat del soroll, la durada, la reincidència i els perjudicis ocasionats.

• Infraccions lleus: xicotets excessos puntuals de soroll o incompliments menors d'horaris. Poden comportar amonestacions o multes reduïdes.
• Infraccions greus: nivells de soroll que superen significativament els límits o que es produeixen en horari nocturn de manera reiterada. Comporten sancions econòmiques més elevades.
• Infraccions molt greus: activitats que generen contaminació acústica continuada, sense mesures de correcció o amb impacte sobre la salut pública. En aquests casos es poden imposar multes altes i fins i tot la suspensió temporal de lactivitat.

Les sancions poden variar segons el municipi, però el principi general és que qui provoca el soroll és responsable de prendre les mesures necessàries per reduir-lo o eliminar-lo.

Soroll en locals comercials i de lleure

Els establiments que reprodueixen música, com ara bars, pubs o discoteques, han de comptar amb un aïllament acústic adequat i complir els límits sonors tant a l'interior com a l'exterior del local. Els mesuraments es fan des del punt més proper al receptor, normalment la façana o l'habitatge confrontant.

Si se supera el nivell permès, les autoritats poden exigir la instal·lació de limitadors de so, reforçar l'aïllament o, en casos d'incompliment reiterat, suspendre temporalment la llicència.

Soroll en obres i activitats industrials

Les obres de construcció, manteniment o reparació són una font habitual de soroll. Per això, la normativa obliga a limitar els horaris de treball sorollós ia fer servir maquinària amb silenciadors o sistemes de reducció acústica.

Generalment, les obres només estan permeses en horari diürn, i els treballs nocturns requereixen autorització expressa. A zones urbanes i residencials, els comuns solen establir franges més estrictes per protegir el descans dels veïns.

Soroll de trànsit i mesures ambientals

El trànsit rodat és una de les principals causes de contaminació acústica a Andorra. Per reduir-ho, les autoritats apliquen mesures com:

• millores en la pavimentació i manteniment de carreteres,
• limitacions de velocitat en àrees residencials,
• promoció del transport públic i de la mobilitat elèctrica,
• instal·lació de pantalles acústiques a zones d'alta circulació.

Aquestes polítiques busquen equilibrar la mobilitat amb el benestar dels ciutadans i mantenir un entorn sonor saludable.

Responsabilitat dels ciutadans

A més de les normes legals, la convivència depèn del respecte i la col·laboració de tots. La normativa andorrana posa l'accent en la responsabilitat individual dels ciutadans, recordant que el soroll no només és una molèstia, sinó un factor que pot afectar la salut i el descans dels altres.

Per això, es recomana moderar el volum de música a casa, evitar sorolls innecessaris en hores de descans i respectar els senyals acústics i els horaris establerts a cada parròquia.

Conclusió

La normativa de soroll a Andorra cerca garantir una convivència harmònica i protegir tant la salut de les persones com l'entorn natural. Amb límits clars, controls periòdics i sancions en cas d'incompliment, el país manté un equilibri entre desenvolupament, turisme i benestar ciutadà. Complir les normes de soroll no només evita sancions, sinó que contribueix a preservar la tranquil·litat que caracteritza Andorra com un dels llocs més segurs i agradables d'Europa.